El desert i la foscor

El desert i la foscor

dilluns, 29 de setembre de 2014

Blindsided: la #4 (Júlia i la xarxa. Playlist)



«M’aturo a pensar, faig cap enrere a la cadira i estiro les cames mentre tanco els ulls. Potser el que hauria de fer és obrir-los, ben oberts, no tancar-los; però així puc pensar millor. La música ha tornat a l’habitació, mentre llegia no era conscient que continuava sonant. Miro el reproductor i veig que es tracta de la cançó número cinc: Blindsided, m’informa el display de l’equip de so. «Molt adient» penso tancant novament els ulls. I amb els ulls tancats em venen a la memòria alguns moments oblidats en què vaig acabar plorant sola al bany de casa per alguna fotesa que m’havia dit o fet en Salvador. Més avall na Júlia escriu sobre retrets, sobre crítiques que algú rebia dolçament i mansa mentre era a poc a poc apartat de tot: «a mesura que creixia la inseguretat de la víctima, aquesta es feia cada pic més vulnerable i reservada». Avui tot ho exagerem i parlem de maltractament psicològic i coses per l’estil, però d’acord amb com jo vaig ser educada això eren coses normals que passaven, simplement, en les relacions de parella. Sempre he pensat que les errades les cometia jo...»

Sentir-se perdut...
Trobar-se amb una sorpresa desagradable...
Passar per alt detalls significatius...
Ser encegat per la persona que estimes...

Tot plegat descobreix punts cecs... tot això encaixa amb el Blindsided de Bon Iver.


«Torno a l’ordinador. Els darrers pensaments m’han generat una estranya sensació, com quan estàs intentant resoldre un problema i creus tenir la solució a l’abast però no la veus ni saps com explicar-ho. És com quan tens clarament al davant la cara d’una persona que vols identificar però no en pots recordar el nom. Alguna cosa passa pel meu cap i m’assenyala un camí, una porta oberta, però no puc avançar, no sento les cames i estic paralitzada. Ara romanc davant la pantalla amb les darreres notes del Blindsided sonant, sense entendre què em vol dir realment Bon Iver en combinació amb les paraules escrites de na Júlia. En aquest instant tinc una sensació que he experimentat molts pics quan m’estic dutxant i en acabar tanco l’aixeta i corro la cortina per sortir. Sempre espero uns segons abans de fer aquest gest i em preparo pel pitjor: trobar-me algú dret que em mira fixament mentre intento cridar sense ser capaç d’emetre cap so. Sé que no és normal, però és una obsessió que m’ha acompanyat tota la vida sense que me’n recordi de l’origen d’aquest trauma. El que sí que sé és que, sovint, darrere les cortines poden ocultar-se sorpreses inesperades, i no parlo de cortines en sentit literal... Bé, jo ja m’entenc. Miro la pantalla novament mentre la música segueix impregnant les parets de l’habitació de na Júlia».

Júlia i la xarxa
J. M. Vidal-Illanes

Editat per:
PUNTO ROJO LIBROS, S.L.
info@puntorojolibros.com

ISBN: 978-84-16157-64-8
Dipòsit Legal: SE 1313-2014

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada