El desert i la foscor

El desert i la foscor

dijous, 4 de maig de 2017

La nostra paleta d'escriptors

Quan escrivim amb intenció literària i el que fem és narrativa (i una mica també quan fem poesia), essencialment estem creant “mentides”. Res del que escrivim en un relat o una novel·la hauria de respondre a la realitat. Creem una ficció que intentem passar per realitat, fem que coses inventades semblin reals: això és en realitat la narrativa.

També podem fer realitat novel·lada, com Truman Capote al seu «A sang freda», però ara parlem de ficció, d’invenció, de creació des del “zero”.

Per crear autèntica ficció hem de partir d’idees, de pensaments, de sensacions, de records, d’evocacions, de pors, d’alegries... és igual, de fets observats, mirats i apuntats o guardats a la memòria o a la plagueta, conscient o inconscient. Si fem un símil amb un pintor, aquests elements que he esmentat serien la nostra paleta a la qual hem de recórrer per inventar una escena pintada.

Uns retalls de diaris, unes notes a una llibreta, els quadres d’una exposició... poden ser els colors que farem servir per “pintar” la nostra narració. Això implica fer un exercici molt difícil: separar el “jo” persona (que ha viscut una sèrie d’esdeveniments i els pot recordar) del “jo” autor. I al seu torn, el “jo” autor s’ha de convertir en un narrador (no jo autor, ni jo persona).

Per fer això haurem de practicar.




La proposta que us faig (i en podeu fer aquest exercici tantes vegades com vulgueu), és la següent:

Buscar un record, evocar una experiència o un sentiment i escriure uns paràgrafs sobre això, com si fos un diari personal.

Després, a partir del que hem escrit en el diari, com si fos una paleta on prendre els colors, hem d’escriure un breu relat, completament inventat, però que tingui com a base o com arrel l’essència del record, evocació, experiència o sentiment. El relat ha de ser completament nou i inventat, gairebé no hauríem de reconèixer el relat en els paràgrafs escrits a tall de diari.

La idea suggerida (ho va fer Maleni al Taller) és que en la narrativa no hem de contar la realitat, sinó que hem d’escriure sobre el que es troba al voltant d’aquesta realitat.

És només qüestió de començar...
-->


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada