j. m. vidal-illanes

j. m. vidal-illanes

diumenge, 14 d’octubre de 2018

La nostra paleta d'escriptors

Quan escrivim amb intenció literària i el que fem és narrativa (i una mica també quan fem poesia), essencialment estem creant “mentides”. Res del que escrivim en un relat o una novel·la hauria de respondre a la realitat. Creem una ficció que intentem passar per realitat, fem que coses inventades semblin reals: això és en realitat la narrativa.

També podem fer realitat novel·lada, com Truman Capote al seu «A sang freda», però ara parlem de ficció, d’invenció, de creació des del “zero”.

Per crear autèntica ficció hem de partir d’idees, de pensaments, de sensacions, de records, d’evocacions, de pors, d’alegries... és igual, de fets observats, mirats i apuntats o guardats a la memòria o a la plagueta, conscient o inconscient. Si fem un símil amb un pintor, aquests elements que he esmentat serien la nostra paleta a la qual hem de recórrer per inventar una escena pintada.

Uns retalls de diaris, unes notes a una llibreta, els quadres d’una exposició... poden ser els colors que farem servir per “pintar” la nostra narració. Això implica fer un exercici molt difícil: separar el “jo” persona (que ha viscut una sèrie d’esdeveniments i els pot recordar) del “jo” autor. I al seu torn, el “jo” autor s’ha de convertir en un narrador (no jo autor, ni jo persona).

Per fer això haurem de practicar.

A la Llibreria Lluna de Palma www.llibrerialluna.com pots endinsar-te en aquest apassionant món de l’escriptura creativa amb persones estimulants i un ambient relaxat i cooperatiu. T’agradaria provar?



Consulta el quadre adjunt i demana informació personalment al C/General Riera, 39-B, telefònicament al 971 206 527 o per E-mail a llibrerialluna25anys@gmail.com



La clau de l’art d’escriure

Igual que en un guió de cinema, el primer pas és la redacció d’una espècie de story line. Per això, hem de recordar que el tema es resumeix en amb prou feines amb una paraula o dues, o si volem concretar més, amb una o dues frases breus, on es reflecteix la idea general del relat.

A partir de la idea que suggereix el tema, s’armarà l’argument: és a dir, situarem la història en un temps i un espai determinats i la resumirem. Allò que en un guió o novel·la ocuparia uns quatre folis, aproximadament. L’argument ens ha de servir de guia crear la trama.

Quan finalment preparem la trama, haurem de caracteritzar els personatges i enumerar les successives escenes que se succeirà la narració. En ella haurem d’organitzar la història que apareix de manera lineal en l’argument de la manera que més ens pugui convèncer, indicant-nos el to, la manera, el punt de vista del narrador i la successió de fets, sigui ordenada o no (podem començar pel final i anar cap enrere, o en la meitat de la història, o encadenar fets passats, presents i futurs, etc.).


A la Llibreria Lluna de Palma www.llibrerialluna.com pots endinsar-te en aquest apassionant món de l’escriptura creativa amb persones estimulants i un ambient relaxat i cooperatiu. T’agradaria provar?

Consulta el quadre adjunt i demana informació personalment al C/General Riera, 39-B, telefònicament al 971 206 527 o per E-mail a llibrerialluna25anys@gmail.com



Tenim clar quin paper juga la trama en un relat?

La trama explica com s'articulen els fets descrits en l'argument (l’ordre en què apareixen en el text i que no necessàriament coincideix amb l'ordre cronològic). La trama imposa l'estructura (molts capítols curts, pocs però llargs, retrospeccions o flashbacks, etc)

«Com ho contaré?» és la pregunta que ens fem quan hem de crear una trama.

La trama és un esquema desenvolupat de la nostra novel·la, on es plasmen els capítols o subdivisions de la narració, el resum de cada apartat (segons l’argument), els subtemes que incorporem, els girs narratius que utilitzarem (plot-points). La trama configura la nostra novel·la “proforma” que anirem omplint de contingut, de personatges, d’escenaris, de temps... de vida, de realitat imaginada.

La trama configura l’esquema director de la nostra narració i és la clau de l’èxit, perquè permet controlar el ritme, captar l’interès dels lectors i guanyar-nos-els.

A la Llibreria Lluna de Palma www.llibrerialluna.com pots endinsar-te en aquest apassionant món de l’escriptura creativa amb persones estimulants i un ambient relaxat i cooperatiu. T’agradaria provar?

Consulta el quadre adjunt i demana informació personalment al C/General Riera, 39-B, telefònicament al 971 206 527 o per E-mail a llibrerialluna25anys@gmail.com


dijous, 4 d’octubre de 2018

Sabem que és un argument? (en la narrativa)

Podríem definir l’argument com un conjunt d'accions seriada que realitzen els personatges. L’argument conta de manera cronològica, els esdeveniments que es van succeint en el transcurs de la narració.

L’argument dóna resposta a la qüestió: «Què contaré o què vull escriure?»

L’argument funciona com una síntesi de la novel·la o relat, que resumeix allò del que anirà la nostra narració. Es tracta del resum ordenat de la nostra història. Si el tema és la resposta a la pregunta «Sobre què vull escriure», l’argument és la resposta a la pregunta «Què contaré».

És necessari pensar i preparar un argument per poder passar després a la trama.

A la Llibreria Lluna de Palma www.llibrerialluna.com pots endinsar-te en aquest apassionant món de l’escriptura creativa amb persones estimulants i un ambient relaxat i cooperatiu. T’agradaria provar?

Consulta el quadre adjunt i demana informació personalment al C/General Riera, 39-B, telefònicament al 971 206 527 o per E-mail a llibrerialluna25anys@gmail.com


dimecres, 3 d’octubre de 2018

El tema en la narrativa

En una narració llarga, els temes es completen amb temes secundaris relacionats amb el tema principal. Aquests, serveixen per enriquir el discurs narratiu. Els “sub-temes” o temes secundaris del principal, permeten completar diferents punts de vista al voltant del tema principal, el poden complementar o generar visions divergents o contrapunts.

El tema és el comú denominador d’un relat, una constant que apareix repetidament en una narració: la gelosia, la mort, l’ambició, la venjança...

Quan pensem un tema en realitat estem pensant: «Sobre què vull escriure?», i aquí els temes són més limitats del que podem pensar però la forma d’acotar el tema o el punt de vista que podem utilitzar ens pot obrir múltiples opcions. Atreveix-te!

A la Llibreria Lluna de Palma www.llibrerialluna.com pots endinsar-te en aquest apassionant món de l’escriptura creativa amb persones estimulants i un ambient relaxat i cooperatiu. T’agradaria provar?

Consulta el quadre adjunt (el pots obrir clicant a sobre) i demana informació personalment al C/General Riera, 39-B, telefònicament al 971 206 527 o també escrivint al e-mail de la nostra llibreria: llibrerialluna25anys@gmail.com


dimarts, 3 d’abril de 2018

Hola amigues i amics de blog!

Tinc el gust d'anunciar-vos que tornem a tenir l'oportunitat de trobar-nos en una presentació a Maó i m'agradarà poder saludar-vos.

Aquest cop ho hem organitzat a Sa Catòlica i les dades de la presentació són aquestes:

Presentació del llibre «L'illa, el far, el vent» de J. M. Vidal-Illanes.
Divendres 13 d'abril a les 20.00 hores.
Presenta: Josep Masanés (escriptor) i Josep Manuel Vidal-Illanes.
Nota musical: Georgina Masanés.
Amb l'acollida com amfitriona de Susana Quiñonero

Podeu seguir l'esdeveniment al Facebook: https://www.facebook.com/events/1606584536057599/ 

Si sabeu de qualcú que pugui estar interessat, passeu-li la informació...

Ens veiem!

dilluns, 15 de gener de 2018

Resum de premsa i crítiques (a propòsit de "L'illa, el far, el vent")

L'illa, el far, el vent


«Amb aquest llibre, l’autor demostra dominar a la perfecció el metratge, el ritme i la temàtica del gènere, com ja havíem pogut comprovar en relats anteriorment publicats en revistes (com ara La lluna en un cove) o llibres col·lectius (com Lluna negra) o a la novel·la Júlia i la xarxa. El trajecte d’aquest L’illa, el far, el vent ja es pot presumir llarg, un material perfecte per tertúlies literàries, clubs de lectura i lectures acadèmiques on fer pensar els lectors, i una obra que pot quedar com a crònica d’una època on pocs autors arrisquen amb una temàtica de perdedors, o millor dit, d’ànimes perdedores.»

JOAN PONS. Artista


«És un retrat col·lectiu de vocació universal, majorment emmarcat en la dècada que ens ha tocat viure, però amb un rerefons intemporal, que tracta de les petites coses que acaben magnificades per una decisió o per un gir en l’esdevenir. Les vides anònimes són així, fins que un dia s’obren pas a les pàgines de successos...»

GREGAL. Redacció


«Una mirada reposada, feta de paraules càlides, cap a les dones i els homes que viuen als marges de la societat, dels afectes, de la raó.»

MIQUEL ÀNGEL LLAUGER, escriptor, traductor i crític. (ARA Balears)


«J. M. Vidal-Illanes transforma retalls de diaris en odissees interiors dels éssers humans. Som dins d’una gàbia. I l’autor sap on és la clau.»

XISCO ROTGER, periodista i crític. (Diario Mallorca. Bellver)



«Los protagonistas de L’Illa, el far, el vent son personas que han perdido sus lazos familiares, o su trabajo, con pasado borrascoso a veces, sin futuro, y con un presente que las hace vulnerables. Como los de Dickens, o los de Chéjov, personas de periferia, pero que conservan lo único que cada uno tiene como propio: su humanidad.

Bajo la capa de pesimismo, el mismo autor busca atisbos de esperanza, que en todo caso nacen de la solidaridad entre necesitados.» 

A.COLL GILABERT, periodista i crític. (Diario de Tarragona).



«L’he llegit dues vegades. Una rere l’altra, i he de confessar que escric aquestes ratlles amb temor. Temor de no haver sabut copsar tot allò que aquest llibre de relats ens aporta.

Així que cal curar-se amb salut i des d’un bon principi demanar disculpes. No m’ho esperava. No m’esperava un llibre d’imatges i sentiments. Un llibre on les imatges desvetllen sentiments i els sentiments es tradueixen en poderoses imatges.»

EDUARD RIUDAVETS. (Setmanari “El Iris”).



«[...] Josep Manuel Vidal-Illanes parla de persones solitàries, de desnonats, de vells, de desequilibrats, de gent sacsejada per la desventura. La seva prosa, darrere la qual endevinam molt d’esforç d’estilista, transforma aquesta matèria primera de color fosc en un objecte literari que ens acompanya. Les emocions que els relats desperten no són fruit de cap efectisme fàcil sinó del maneig hàbil de tècniques narratives que tenen a veure amb coses l’ús del temps o el punt de vista. En alguns contes, el narrador ens conta la petita vida d’algú adreçant-se-li en segona persona. El “tu” crea proximitat i calidesa: l’autor i la criatura literària es miren als ulls. En un d’aquests, el protagonista ha comès un dels crims que la nostra societat considera, i amb raó, més execrables. La segona persona és arriscada, perquè podria entendre’s com a comprensió o justificació. També és una aposta reeixida, perquè la lliçó profunda és que aquella ànima negra està feta de la mateixa matèria que la nostra. Compartim vulnerabilitat: aquesta és la lliçó de L’illa, el far, el vent.»

M. A. LLAUGER, publicat al "Ara Llegim" (diari ARA).